Les religions a l'Índia

L'hinduisme és una religió POLITEISTA. Vegem-ho en imatges:

Origen i situació geogràfica

La majoria dels seguidors de l'hinduisme es troben a l'Índia. La península de l'Índia es troba al sud d'Àsia, banyada per l'oceà Índic. Els seus límits són el mar d'Oman, el golf de Bengala i la serralada de l'Himàlaia. La religió dels habitants de l'Índia era l'índica. Però al voltant de l'any 1500 aC es va produir l'arribada a la vall de l'Indus d'uns pobles indoeuropeus, que s'anomenaven a si mateixos aris (Arya, els nobles) i es van imposar als habitants de la zona. La religió dels invasors era la vèdica (veda en sànscrit vol dir saber). Encara que en un primer moment es va imposar aquesta religió, amb el pas dels segles es va anar barrejant entre al religió vèdica i la religió índica. Aquesta barreja va concloure cap al 500 aC donant lloc a l'hinduisme. Així, l'origen de l'hinduisme està en un llarg desenvolupament popular, ja que no va ser fundada per una sola persona. Els habitants de la civilització índica van desenvolupar una cultura agrícola i urbana, i la seva religió va ser la base de l'hinduisme. En canvi, els aris eren un poble de pastors nòmades, hàbils guerrers però menys cultes que els pobles sotmesos. Tot i així els van imposar la seva cultura i la seva religió, els cultes vèdics, anomenats així pel nom dels seus textos sagrats, els Vedas.

La majoria dels déus Vèdic estaven relacionats amb les forces de la natura: Agni, el foc; Indra, la tempesta; Dyaus Piter, el cel; Varuna, les aigües, la llei i l'ordre ... En el seu panteó gairebé no hi havia deesses. Els aris eren un poble patriarcal, i la seva religió reflecteix l'escassa importància que en la seva societat tenien les dones. Els aris creien que les persones podien "negociar" tractes amb els déus. A causa d'això, els oferien sacrificis valuosos per obtenir alguna cosa a canvi: bona salut, molts fills, llarga vida, riqueses, victòries militars.. El ritual més important era el sacrifici d'ofrenes als déus. Durant aquest sacrifici, els sacerdots es reunien al costat del foc i les llançava les ofrenes. El foc les acceptava i, per mitjà del fum, les elevava fins als déus. Els sacerdots van desenvolupar uns rituals molt complicats, que només entenien i podien celebrar ells, per així controlar el poder del sacrifici. Això els permetia influir en l'Esperit Absolut, el Tot Universal, un déu impersonal que ho governa tot, el Brahma. Per això eren anomenats bramans, que significa "relacionats amb Brahma". De la fusió dels cultes Vèdic i tradicionals de la cultura índica va néixer l'hinduisme. Els déus Vèdic van ser substituïts per déus més populars com Shiva, Visnú, Rama o Krishna. El panteó va acollir una altra vegada a deesses com Devi, Parvati, Durga o Kali.



EL SÍMBOL OM

Símbol AUM

L'hinduisme, que es remunta almenys al 2000 aC, és una de les religions vives més antigues del món. Es va originar principalment en l'Índia i Nepal. Els hindús no anomenen hinduisme a la seva religió, sinó Sanatama Dharma, que significa "ensenyament eterna" o "llei eterna".
 En el món existeixen 750 milions d'hindús. Entre ells hi ha una gran diversitat de creences, però estan totes dedicades a la idea que la nostra vida a la terra forma part d'un etern cicle de naixements, morts i reencarnacions. Portant una vida pacífica, estudiant els antics textos de l'hinduisme, resant i meditant, els hindús intenten trobar la unitat amb el Brahma. La pregunta central de l'hinduisme és: "Com puc alliberar-me de l'eterna reencarnació?"

OM MANI PADME HUM

Els déus hindús

Brahman significa la esperit universal i déu suprem que existeix més enllà del món canviant de les aparences.
L'hinduisme no ha estat fundat per cap personatge històric guiat per la inspiració divina. Va néixer i es va desenvolupar a partir de cultes i creences populars que es trobaven, en part, en antics textos hindús: els Veda.

L'hinduisme és tant un estil de vida com una relació entre l'ésser humà i la divinitat.

Es diu que l'hinduisme té més de 300.00 divinitats diferents, però totes són manifestacions de l'ésser únic, esperit universal i déu suprem principi de totes les coses: el brahman.  Atès que és una religió que venera tot et que ens envolta rius, arbres, muntanyes i animals, ha de produir, com és natural, moltes imatges de la divinitat. De fet, totes aquestes divinitats només són els rostres d'una única realitat fonamental que els hindús anomenen Brahman (l'ànima universal), que és absoluta, eterna i sense límits, i d'on neixen totes les coses. Els diferents déus i deesses només són imatges d'aquesta realitat invisible, i venerar-los és un mitjà per accedir a aquesta ànima universal.

Segons la llegenda, un home molt savi primer va demanar al seu fill que llancés sal a l'aigua i després que la tornés a treure. Per descomptat, la sal es va dissoldre i el noi no la va poder apartar. Aleshores, el seu pare li va explicar que la presència de Brahma en el món és com la sal a l'aigua: és invisible, però està a tot arreu.

L'hinduisme ensenya que tot ésser viu té una ànima anomenada atman Alguns hindús creuen que l'atman o ànima individual és part del Brahma (ànima universal). Altres hindús creuen que l'atman i el Brahma són dues coses ben diferents.

Els milers de déus de l'hinduisme tenen les seves pròpies característiques. Els hindús trien als déus que prefereixen adorar i en general creuen que totes les deïtats són aspectes diferents de la mateixa realitat suprema i immutable i que són camins per arribar al  Brahman.

LA TRINITAT HINDÚ. TRIMURTI.
Tres d'aquetes divinitats tenen un paper fonamental: Brahma, Vishnú i Shiva relacionats amb la creació, conservació i destrucció del món. En l'hinduisme es considera que el cicle de la creació, la destrucció i la renovació és continu: no té ni principi ni fi. .Les tres deïtats formen la trinitat de l'hinduisme o Trimurti, que significa tres formes.


Brahma és el déu creador que funda de nou l'univers cada cicle del món. En l'actualitat no és adorat de forma independent. Se li representa amb quatre caps simbolitzant que veu en totes les direccions.


Vishnú, el déu que conserva i protegeix l'univers. Se li representa amb color blau i quatre braços que simbolitza que pot arribar als quatre racons del món. Visnú ha vingut al món dels homes amb diferents formes físiques.

Shiva, destructor o alliberador. Marca el ritme de la destrucció i la creació, l'inici i la fi de les coses. Personifica els cicles de naixement, vida, mort i renaixement. Sol representar-se amb una figura impressionant de quatre braços, una lluna al cap i una serp enroscada al coll. La mà dreta sol sostenir un tambor amb el que acompanya el ritme de la seva dansa de l'alliberament i la recreació. Shiva té un tercer ull al front que simbolitza moltes coses.

Rama i Krishna. Rama i la seva esposa, Sita, representen la parella ideal. Se'ls respecta per la seva puresa de caràcter, el seu amor mutu i els seus elevats valors morals. Una història conta que Sita va ser segrestada per Ravano, el rei dimoni de Sri Lanka, però Rama va derrotar Ravano amb l'ajuda de Hanuman, el déu mico, i va rescatar Sita. Per a molts hindús, aquesta victòria representa el triomf del bé sobre el mal. Aquesta història es relata en el Ramayana.

Adorat com déu, Krishna és la reencarnació més popular de Vishnú. És famós per haver matat al rei dimoni Kansas. Sol representar-se amb pell blau i tocant la flauta. El Mahabarata relata les accions de Krishna. El fundador del budisme, Buda, és considerat la novena reencarnació de Vishnú. Baixar a la terra per acabar amb els sacrificis d'animals. L'última transformació de Vishnú és Kalki i encara no ha aparegut. Se li espera com un guerrer en un cavall blanc que destruirà el mal.

ACTIVITAT LLOCS SAGRATS A L'ÍNDIA

Situar geogràficament les ciutats santes i rius sagrats en aquest mapa de l'Índia

QUÈ CAL FER?

1. Consulta en aquest blog, l'apartat: els llocs sagrats i completa el mapa amb els rius i les ciutats sagrades de l'Hinduisme. 
2. Escriu al mapa els noms dels països que fan frontera amb l'Índia. 
3. Situa la serralada de l'Himàlaia. (Dibuixa-la de manera que ocupi tot el seu traçat).
4. Ara respon:
1. Per què aquests llocs són sagrats i tan importants per als hinduistes i l'Hinduisme?
2. De totes les ciutats i rius que has situat, quins són els dos llocs més rellevants per a l'Hinduisme? Per què?
3. Cerca per què les vaques són animals sagrats:

LLIURAMENT:

Cal que entreguis AVUI MATEIX aquest exercici a la carpeta CULTURA que tens al drive i que CAL QUE LA COMPARTEIXIS AMB LA PROFESSORA.

Llocs sagrats

Ciutats i rius

Per a l'hinduisme la purificació ritual amb aigua té una importància cabdal. Per aquest motiu, la majoria de llocs, ciutats i espais sagrats estan al costat dels rius:

- Hardwar a la riba del riu Ganges, la mare. 
- Allahabad, també coneguda com a Prayag, és a la confluència entre el riu Ganges, el riu Yamuna. 
- Agra, ciutat on hi ha el Taj Mahal, és a la vora del riu Yamuna.
- La ciutat de Nashik és el riu Godavari, 
- Ujjain, es troba a la riba del riu Kshipra.
- i Benarès (Varanasi) , ciutat santa per excel·lència, és travessada pel riu Ganges.

La població hindú creu que morir a Benarès i ser incinerat al riu Ganges i que les cendres siguin llençades al riu, assegura l’alliberament (trencament) del cicle de reencarnacions o moksa i poder unir-se a Brahman (la força creadora universal, l’ànima del món) que és l’objectiu final de qualsevol hindú.

El Ganges a Benarès

Edificis

El culte hinduista es pot fer a casa o en un temple.

A les cases és habitual dedicar un espai o altar a la divinitat. Es sol fer una pregària a la divinitat un cop per setmana i en família. La puja o culte a la divinitat normalment es fa a la cuina per què és el lloc més pur de la casa. El cap de família es renta les mans per rentar la imatge del déu i oferir-li espècies en pols, arròs, aigua, flors, menjar, encens i llum. Es beneeix el menjar al davant de la divinitat cantant versos sagrats o mantres.

Esquema d'un altar de culte hinduista en una casa

En els temples hi ha imatges que representen diferents cares o manifestacions de Brahma. Són imatges que han estat consagrades i els hinduistes hi porten ofrenes de fruites i flors, hi cremen encens o hi ballen danses en honor seu. Els temples hinduistes estan molt ornamentats. La construcció del temple a l'Índia va començar fa gairebé 2000 anys , i va marcar la transició de l'hinduisme de la religió vèdica. L'arquitectura dels temples hindús ha evolucionat des de llavors el que en resulta una gran varietat d'estils. Durant el culte , els hindús caminen al voltant del santuari en el sentit de les agulles del rellotge. Es creu que a través del darshana o contacte visual amb el murti , la persona es comunica amb el déu i pot fer-li peticions o rebre revelacions espirituals.

 Els fidels pot portar ofrenes, com fruita i flors. Tots els temples tenen un sacerdot braman, que col·loca les ofrenes davant el déu perquè siguin beneïdes . Més tard es tornen als seus amos perquè així els transmetin la benedicció.

 A la part més profunda del temple, hi sol haver un altar o santuari amb l'estàtua d'una deïtat. Aquesta imatge sagrada es diu murti .En general, es dediquen a una deïtat hindú primària i compten amb un murti de la deïtat. Tot i que no és obligatori per a un hindú de visitar un temple hindú regularment , juguen un paper vital en la societat i la cultura hindú.

La "Sanatana Dharma"

Aquesta és la bandera de l'Índia. Al centre de la franja blanca hi ha una roda de color blau marí que indica la Dharma Chakra, la llei universal i natural que tots hem de seguir.

L'hinduisme és una manera de comportar-se, una actitud davant la vida i el món. L'hinduisme no té un fundador, ni un conjunt de principis establerts, i els seus creients tenen idees molt diverses sobre la divinitat. Tanmateix, hi ha una sèrie de característiques que permeten diferenciar d'altres religions.

ESSÈNCIA DE l' Hinduisme. Creuen en un déu o realitat absoluta del qual emanen tots els altres. L'hinduisme parteix de l'existència d'una força creadora a qui anomenen Brahman, l'ànima del món. Ànima única, però alhora diversa, perquè es manifesta en cada una de les ànimes individuals dels éssers vius (atman). El destí de cada atman (ànima individual)consisteix a arribar al gran tot (Brahman) per mitjà de diversos camins.

1. El camí de la devoció: adorar un déu amb fervor i celebrar piadosament les seves festes i ritus. És el camí de la bondat i l'adoració al déu personal.

2. El camí dels actes (karma): seguir fidelment el dharma i complir amb els deures de la pròpia casta.

3. El camí del coneixement: camí reservat als bramans i comporta descobrir mitjançant la meditació la veritable naturalesa de l'ànima i buscar-hi el Brahma, l'Esperit, el Tot Universal, per unir-se a ell. Sol ser una opció de renúncia als béns materials i els plaers.

L'hindú és aquell que reconeix quin és el seu deure en la vida, el seu dharma, i accepta la responsabilitat de les seves accions, el seu karma, els actes i les seves conseqüències en les reecarnaciones futures. El karma és el conjunt d'actes, tant bons com dolents, que tenen conseqüències en la forma de reencarnar.

Definim dharma com el deure ètic i religiós que cadascú té assignat segons la seva determinada situació de naixement.

LES REENCARNACIONS

Segons l'hinduisme, cada persona viu moltes vides al llarg de la seva existència. Aquest cicle etern de reencarnacions s'anomena samsara. Quan un mor, la seva ànima torna a néixer, reencarnar, en un altre cos. El que li passa a cada vida és el resultat de vides anteriors. És a dir, un es reencarna en un cos bo si en la seva vida anterior s'ha comportat segons el seu deure en la vida o dharma. Si són bones, es reencarna en un estil de vida superior. El que un fa bé, el converteix en un home bo, i el que fa mal, esdevé dolent. Així, hom es pot reencarnar en una persona de casta superior si ha estat bo, i si ha estat dolent en una altra d'inferior o fins i tot en un animal. L'objectiu final de les pràctiques de la religió hindú és el perfeccionar fins poder sortir del cicle de reencarnacions, aquesta alliberament s'anomena moksa. Totes les pràctiques i devocions pròpies de l'hinduisme tenen com a finalitat que el fidel es lliuri del continu cicle de reencarnacions i retrobi l'alliberament. A causa de la creença en la reencarnació, molts hindús són vegetarians ja que creuen que tots els éssers vivents formen part del mateix esperit. Per això consideren que tant animals com a persones han de ser tractats amb respecte i reverència.

ACTIVITAT

Respon en forma de narració:

Hi ha persones que, en l'última fase de la seva vida, pelegrinen a la ciutat de Benarés perquè es diu que qui mor allà s'allibera del cicle de reencarnacions. Què creuen els hindús sobre la mort? Per respondre aquesta pregunta fes servir els conceptes següents: reencarnació, atman, karma, castes, moksa, Brahman i samsara.

Les castes

Les castes

Tradicionalment, la societat hindú ha estat dividida a 5 castes o grups socials:
Els quatre primers grups són els anomenats Varna:
1.. els Brahmans (sacerdots i mestres);
2.. els Kastriyas (guerrers i reis);
3.. els Vaisyas (comerciants);
4.. els Sudras (treballadors, camperols i obrers) .

5. Fora de les castes hi ha els pàries (dalits) que són els intocables, una classe tan baixa que es considera fora dels Varna.
Els dàlits o intocables són els ciutadans que fan les feines més baixos, com servir a les castes més altes, gairebé sense paga i sense possibilitats de sortir d'aquest pou. 

Els hindús consideren que els dalits són tan baixos com l'excrement, una cosa fora del cos de Brahma. "Per la nostra descendència, els dalits no podem ni tan sols prendre aigua del mateix raig que les altres castes, estem exclosos dels serveis bàsics, com salut , educació i llocs de treball ". Els pàries són uns 130 milions.

Les normes hindús són molt estrictes respecte a les castes: es pertany a elles per naixement, i no és possible ascendir. A més, només és possible el matrimoni entre membres d'una mateixa casta. Encara que el sistema de castes està prohibit a l'Índia des de 1947, a la pràctica segueix practicant en molts llocs per què costa molt trencar una tradició de 4.000 anys.

Tothom pertany per naixement a una casta i encara que les diferències entre elles no són tan rígides com en altres temps, encara són importants per definir el lloc de cada persona en la societat. 

                                                        El problema de les castes a l'Índia

La dona a l´Índia
Algunes xifres

La mujer en la India

´

Un dia a la vida de la Trisha
https://vimeo.com/232787099

           Lakubhen: La vida d'una dona India

Agua

Textos sagrats

Text en sànscrit, l'idioma sagrat de l'hinduisme, Jn 1,1-8

Si vols escriure el teu NOM en hindi clica aquí.

L'hinduisme no té un únic llibre sagrat sinó diversos textos del segle XII d. C. escrits en l'antic idioma sàncrit. En primer lloc tenim els quatre Vedas que es van transmetre oralment durant segles abans de ser escrits: rig Veda, el més antic, escrit en una de les formes més arcaiques del sànscrit, probablement abans del 400 a. C.; Yajur Veda, el llibre dels sacrificis; Sama Veda conté himnes; Atharva Veda és el llibre dels rituals. Els Upanishad, són meditacions místic-filosòfiques escrites cap al 600 a. C, i integren amb els Vedas el cos de textos que es consideren «revelats», i que no poden ser alterats. El Mahabharata, amb més de 100.000 versos, explica la història de dos llinatges de déus que lluiten entre si. Ramayana, que conta la història de Rama i Sita. I els Puranas que són els llibres èpics de l'hinduisme.

Música relaxant

Persones sagrades

Les persones sagrades són les qui estan al capdavant de la realització dels ritus per adorar a les divinitats. Hi ha alguns tipus de persones sagrades que han esdevingut un grup social hereditari.

En l'hinduisme no hi ha una autoritat centralitzada, tot i això, hi podem trobar diverses persones sagrades:

• Els bramans. Són els qui han consagrat la seva vida a les divinitats. Pertanyen a la primera casta, per tant, estan més a prop de l'Absolut, de Brahma. Tenen manament de puresa i no poden tocar certs elements.

• Els sadhus o ioguis. Són ascetes errants o persones santes de l'hinduisme que han renunciat a tot. Viuen allunyats de la caritat, del món, dedicats exclusivament a la meditació i mengen una sola vegada al dia. Per renunciar a tot i poder dedicar-se a la meditació utilitzen el ioga, que els permet a dominar el seu cos i l'esperit.

                                                                    SADHU

•  Els gurús (persona de pes, en sànscrit). Són mestres del coneixement religiós, mestres espirituals. La seva tasca és donar a conèixer, o més aviat iniciar nens i joves a l'hinduisme. Els gurus són molt importants en l'evolució de l'hinduisme com a transmissors orals. 
  

                                   GURÚ

Festes i ritus hindús

Ritus hindús

Les etapes més importants de la vida hindú, com el naixement i la mort, es celebren amb rituals anomenats Samskara, que tenen lloc davant d'un foc sagrat. En total existeixen setze Samskara, tres dels quals se celebren abans del naixement.

EL NAIXEMENT. Poc després del naixement, es renta al nen hindú i se li escriu en la llengua la paraula "Om" amb una ploma d'or mullada en mel. Deu dies més tard se li posa nom en una ceremònia anomenada namakarana. És llavors quan se li fa la carta astral, que és un mapa que mostra la posició dels planetes i estrelles en el moment del seu naixement. Aquest mapa es fa servir més endavant per determinar dades com el de la boda o la cerimònia de majoria d'edat. Als quatre anys se li talla el cabell i aquest s'ofereix al déu familiar.

LA MAJORIA D'EDAT. Entre els vuit i els dotze anys, els homes hindús participen en la cerimònia del upanayana, perquè ja se'ls considera d'edat suficient per aprendre més sobre la seva religió. Un sacerdot beneeix un llarg cordó de cotó blanc, que passa per l'espatlla esquerra i sota el braç dret del nen. El cordó té tres brins, que recorden el seu deute davant Déu, els seus avantpassats i el seu mestre espiritual; també representen als déus Brahma, Visnú i Siva. El nen porta el cordó sagrat tota la seva vida.

EL MATRIMONI. En general, els pares solen concertar el matrimoni dels seus fills. La cerimònia del casament arriba a durar dotze dies i pot celebrar-se en qualsevol lloc. Encara que la forma exacta pot variar, els nuvis realitzen els mateixos rituals guiats per un sacerdot. Fan promesa de lleialtat mútua i de compartir les seves possessions davant un foc sagrat que representa la divinitat. El sari vermell de la núvia es lliga al vestit del nuvi per simbolitzar la seva unió. Després la parella camina al voltant del foc entonant himnes i oracions.

Un casament pel ritus hindú (reportatge)

LA MORT. Segons els hindús, quan una persona mor la seva ànima torna al món amb una altra forma, és a dir, es reencarna. Es creu que morir a prop del riu Ganges pot evitar moltes reencarnacions

 i per tant apropar-se a la seva moksa o alliberament del cercle de reencarnacions.
Si una persona no pot arribar al riu Ganges per morir, se li sol donar aigua d'aquest riu. El cadàver del difunt es col·loca en un munt de llenya o pira funerària i el fill gran encén el foc. Tres dies després es recullen les cendres i es posen en un riu, si és possible al Ganges.

Festes hindús

L'any hindú. El calendari hindú té 12 mesos lunars, és a dir, basats en les fases de la lluna. Aquest calendari s'utilitza per calcular les dates de les festes i altres esdeveniments religiosos i fer les cartes astrals. A la vida quotidiana segueixen el calendari solar. Cada any celebren centenars de festes religioses, la majoria d'elles relacionades amb successos de la vida dels déus.

Diwali. És una festa de cinc dies que té lloc entre octubre i novembre i en la qual s'adora a la deessa Lakshmi, la deessa de la riquesa i la bellesa. En aquesta festa també es celebra la volta triomfal de Rama després del seu exili, acompanyat de la seva esposa Sita.
Diwali marca el començament de l'any nou hindú. També es coneix com a festa de les llums. La llum representa el coneixement i el triomf del bé sobre el mal. Les cases i els temples es decoren amb lamparillas d'oli trucades diyas i es llancen focs artificials per allunyar les tenebres i il luminar el camí de tornada a casa per Rama i Sita. Abans de la festa de Diwali es netegen i decoren les cases perquè si està neta i bonica, Lakshmi entrarà i beneirà als seus habitants. El dia de Diwali és el moment d'estrenar roba, visitar la família i intercanviar targetes, regals i dolços.

Holi marca el començament de la primavera i té lloc l'endemà de la lluna plena del mes de març. i commemora la victòria del Bé sobre el Mal. Aquesta festivitat també té un altre significat cultural: és la festa en què cada individu es pot alliberar dels errors del passat, oblidar i perdonar. En aquest dia, la gent paga o perdona els deutes o reinicia el contacte amb persones.
La nit anterior del Holi s'encenen grans fogueres i es cremen ninots de Holika. El dia de Holi es recorden les entremaliadures de Krishna i les bromes que feia de jove. Hi ha processons, cants i balls, i els participants es tiren aigua i tints de colors els uns als altres. A Holi també conegut com el festival dels colors i la festa de l'amor, és costum anar a veure la família i amics i saludar a tothom.

A la festivitat de Dassehra es recorda la victòria de Rama sobre el gegant Ravano. Mitjançant Danses i obres de teatre es compten moments claus de la vida de Rama i Sita. Es construeixen enormes ninots de Ravano farcits de palla i petards, i una persona disfressada de Rama dispara una fletxa encesa per calar foc.

Janmashtami
Se celebra per commemorar el naixement de Krixna (una de les divinitats més importants, reencarnació de Vixnu). Es construeixen petites casetes amb representacions de krixna quan era nen i se celebra un dinar de festa amb tota la família.
Es diu que Krixna va néixer a les 12 de la nit. Molts fidels fan pregària fins aquesta hora als temples guarnits amb fruita i flors.

Peregrinació del Kumbha Mela

Entre les peregrinacions que realitzen els fidels hindús destaca la Kumbha Mela. Té lloc cada tres anys en una de les quatre ciutats sagrades.

• Prayag, el nom hindú de Allahabad (en Uttar Pradesh); 
• Maquinari (a Uttaranchal); 
• Ujjain (en Madhya Pradesh) i 
• Nasik (en Maharashtra).                                                                                                               I I cada 12 anys es celebra el Maha Kumbha Mela (o Gran Kumbha Mela)                                                                                                                                                                                         La llegenda diu que en els orígens del temps els déus i els dimonis van fer un pacte per elaborar el nèctar de la immortalitat. Un cop creat els dimonis van fugir amb el "bot" del nèctar. La batalla entre déus i dimonis va durar dotze dies (= anys) i durant la baralla van caure quatre gotes del nèctar de la immortalitat. Els llocs on van caure aquestes gotes són els quatre llocs on es celebren els Kumbha Mela.                                                                                                 Cada cicle de dotze anys inclou una Maha Kumbha Mela (o 'gran reunió ') al costat del riu Ganges, en la que hi participen milions de persones, fet el que fa que probablement sigui el major pelegrinatge que es celebra al món. Reunits a la confluència de dos dels rius sagrats de l'Índia, Ganges i el Yamuna, (on segons la llegenda també emergeix a la superfície el mític i invisible riu de la saviesa, l'Saraswati), els fidels s'alliberen dels seus pecats i resen per escapar del cicle de reencarnacions o Samsara. Les estimacions consideren que en les tres setmanes de l'últim Maha Kumbha Mela celebrat el 2013, es van concentrar fins a 70 milions de persones.       

Maha Kumbha Mela celebrat el 2013 a Allahabad

El més important del Kumbha Mela és la immersió en el riu ja que amb això creuen que netejaran els seus pecats a ells i els seus ascendents, i així facilitar el cicle favorable de reencarnacions. El bany serveix per netejar els pecats de la seva vida, i fins i tot els de les vides anteriors, de manera que el seu karma quedi cada vegada més net i lliure per rebre la il·luminació.

Festivitat del Maha Kumbha Mela

Pel·lícules hinduistes

1. Sombras del tiempo” 

Película que “nos lleva a un taller de fabricación de alfombras cercano a Calcuta, en la India, antes de la independencia. Para Ravi y Masha, que se ven obligados a trabajar como operarios infantiles, es el comienzo de una trágica historia de amor. Consciente de que el dinero marca la diferencia entre ser libre o esclavo, el ambicioso y decidido Ravi se esfuerza para promocionarse desde la condición de simple operario hasta el puesto del mejor urdidor de alfombras, y ello con un único propósito: abandonar el taller. Sin embargo, cuando el chico se entera de que el director del taller se propone vender a Masha a un proxeneta, Ravi emplea todos sus ahorros en comprar la libertad de Masha. Antes de marcharse, la chica le promete esperarle en el mayor templo de Shiva de Calcuta todas las noches de luna llena. Años más tarde, el joven abandona el taller para dirigirse al templo. Masha, que se ha convertido en una cotizada bailarina en un burdel de la localidad, también se dirige hasta el recinto sagrado con la esperanza de ver llegar a Ravi. Pero el destino parece conspirar contra el idilio de los dos jóvenes.


 
2. Slumdog millionaire

Jamal Malik, un joven huérfano que vive en una barriada pobre de Bombay, decide presentarse a la versión india del concurso televisivo "Quién quiere ser millonario". Ante la sorpresa de todos, Jamal responde correctamente a todas y cada una de las preguntas. ¿Cómo es posible que un chico cómo él sea capaz de conocer todas las respuestas? Cuando Jamal está a punto de responder a la última pregunta, la que le hará ganar 20 millones de rupias, la policía lo detiene y se lo lleva para interrogarle. Jamal deberá explicar por qué conocía las respuestas, teniendo que recurrir para ello a relatar diferentes momentos de su vida, que además ayudarán a desvelar la verdadera razón de su participación en el concurso... 

3. Agua
La historia transcurre en 1938, en la India colonial, en pleno movimiento de emancipación liderado por Mahatma Gandhi. Según las creencias hindúes, cuando una mujer se casa, se convierte en la mitad del hombre. Por lo tanto, si él muere, se considera que la mitad de la esposa ha muerto. Los libros sagrados dicen que una viuda tiene tres opciones: Casarse con el hermano más joven de su marido, arder con su marido o llevar una vida de total abnegación. Se celebra una boda que bien podría ser un entierro: casan a Chuyia (Sarala), una niña de 8 años, con un moribundo que fallece esa misma noche. Se quema su cuerpo en la orilla de un río sagrado y Chuyia se prepara para el destino que han escogido para ella. Se le afeita la cabeza e ingresa en un “ashram” para viudas donde deberá pasar el resto de su vida. El agua es una constante en la película, no sólo como metáfora, sino también como instrumento. A la orilla del río, Kalyani (Lisa Ray) conoce a Narayan (John Abraham), un joven idealista seguidor de Gandhi, hijo de brahmanes, la casta social más alta de la India. Estudia derecho, está entusiasmado con la revolución social prego-nada por Gandhi y más que dispuesto a rechazar los límites impuestos por una tradición secular. Con Chuyia actuando como mensajera, su imposible relación empieza a florecer.

PARAULES CLAU, TEST AVALUATIU, INCENTIU

RECORDA que per estudiar cal que facis tots els TESTS del BLOC!!!

TEST 1, TEST 2, TEST 3, TEST 4, TEST 5

     PREMIARÉ EL TEU ESFORÇ

si m'entregues el VOCABULARI d' HINDUISME escrit a MÀ
el mateix dia de l'examen. 
Cal que el presentis amb PORTADA on hi hagi títol, el teu nom i cognoms, curs i data d'entrega si vols una bona nota de recompensa...

PARAULES CLAU: Casta o Varna Bramans Ksatriya Vaisiya Sudra Dàlit (intocable) Símbol Om Benarès Ganges Reencarnació Atman Moksa Nirvana Cercle de reencarnacions o Samsara Ioguis o Sadhus Ioga Trimurti    - Brahma    - Vixnu    - Xiva Ganesha Hanuman

La maldición de ser niña en la India

Ara et toca REFLEXIONAR! Escriu un text d'opinió sobre el que has vist 

en el documental "La maldición de ser niña"

REQUISITS:

1. Inventa un títol atractiu que no sigui el del reportatge!
2. Escriu un text d'opinió de 200 paraules mínim.
3. Cal que facis una introducció on expliquis la situació de les nenes a l'Índia.
4. En un paràgraf següent, cal que argumentis què en penses sobre el reportatge i donis la teva OPINIÓ.
5. Al final de la teva narració i en un tercer paràgraf, has d'escriure la teva conclusió sobre si creus que el problema es pot solucionar i com i, sobretot, has d'acabar el teu text amb el teu nom i cognoms.
6. Guarda el text dins la carpeta de CULTURA RELIGIOSA.

¡BONA PRÀCTICA A TOTS!