Origen i situació geogràfica

La majoria dels seguidors de l'hinduisme es troben a l'Índia. La península de l'Índia es troba al sud d'Àsia, banyada per l'oceà Índic. Els seus límits són el mar d'Oman, el golf de Bengala i la serralada de l'Himàlaia. La religió dels habitants de l'Índia era l'índica. Però al voltant de l'any 1500 aC es va produir l'arribada a la vall de l'Indus d'uns pobles indoeuropeus, que s'anomenaven a si mateixos aris (Arya, els nobles) i es van imposar als habitants de la zona. La religió dels invasors era la vèdica (veda en sànscrit vol dir saber). Encara que en un primer moment es va imposar aquesta religió, amb el pas dels segles es va anar barrejant entre al religió vèdica i la religió índica. Aquesta barreja va concloure cap al 500 aC donant lloc a l'hinduisme. Així, l'origen de l'hinduisme està en un llarg desenvolupament popular, ja que no va ser fundada per una sola persona. Els habitants de la civilització índica van desenvolupar una cultura agrícola i urbana, i la seva religió va ser la base de l'hinduisme. En canvi, els aris eren un poble de pastors nòmades, hàbils guerrers però menys cultes que els pobles sotmesos. Tot i així els van imposar la seva cultura i la seva religió, els cultes vèdics, anomenats així pel nom dels seus textos sagrats, els Vedas.
La majoria dels déus Vèdic estaven relacionats amb les forces de la natura: Agni, el foc; Indra, la tempesta; Dyaus Piter, el cel; Varuna, les aigües, la llei i l'ordre ... En el seu panteó gairebé no hi havia deesses. Els aris eren un poble patriarcal, i la seva religió reflecteix l'escassa importància que en la seva societat tenien les dones. Els aris creien que les persones podien "negociar" tractes amb els déus. A causa d'això, els oferien sacrificis valuosos per obtenir alguna cosa a canvi: bona salut, molts fills, llarga vida, riqueses, victòries militars.. El ritual més important era el sacrifici d'ofrenes als déus. Durant aquest sacrifici, els sacerdots es reunien al costat del foc i les llançava les ofrenes. El foc les acceptava i, per mitjà del fum, les elevava fins als déus. Els sacerdots van desenvolupar uns rituals molt complicats, que només entenien i podien celebrar ells, per així controlar el poder del sacrifici. Això els permetia influir en l'Esperit Absolut, el Tot Universal, un déu impersonal que ho governa tot, el Brahma. Per això eren anomenats bramans, que significa "relacionats amb Brahma". De la fusió dels cultes Vèdic i tradicionals de la cultura índica va néixer l'hinduisme. Els déus Vèdic van ser substituïts per déus més populars com Shiva, Visnú, Rama o Krishna. El panteó va acollir una altra vegada a deesses com Devi, Parvati, Durga o Kali.



EL SÍMBOL OM

Símbol AUM
L'hinduisme, que es remunta almenys al 2000 aC, és una de les religions vives més antigues del món. Es va originar principalment en l'Índia i Nepal. Els hindús no anomenen hinduisme a la seva religió, sinó Sanatama Dharma, que significa "ensenyament eterna" o "llei eterna".
 En el món existeixen 750 milions d'hindús. Entre ells hi ha una gran diversitat de creences, però estan totes dedicades a la idea que la nostra vida a la terra forma part d'un etern cicle de naixements, morts i reencarnacions. Portant una vida pacífica, estudiant els antics textos de l'hinduisme, resant i meditant, els hindús intenten trobar la unitat amb el Brahma. La pregunta central de l'hinduisme és: "Com puc alliberar-me de l'eterna reencarnació?"

OM MANI PADME HUM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.