L'hinduisme és una religió POLITEISTA. Vegem-ho en imatges:
Origen i situació geogràfica
La majoria dels seguidors de l'hinduisme es troben a l'Índia. La península de l'Í
ndia es troba al sud d'Àsia, banyada per l'oceà Índic. Els seus límits són el mar d'Oman, el golf de Bengala i la serralada de l'Himàlaia. La religió dels habitants de l'Índia era l'índica. Però al voltant de l'any 1500 aC es va produir l'arribada a la vall de l'Indus d'uns pobles indoeuropeus, que s'anomenaven a si mateixos aris (Arya, els nobles) i es van imposar als habitants de la zona. La religió dels invasors era la vèdica (veda en sànscrit vol dir saber). Encara que en un primer moment es va imposar aquesta religió, amb el pas dels segles es va anar barrejant entre al religió vèdica i la religió índica. Aquesta barreja va concloure cap al 500 aC donant lloc a l'hinduisme. Així, l'origen de l'hinduisme està en un llarg desenvolupament popular, ja que no va ser fundada per una sola persona. Els habitants de la civilització índica van desenvolupar una cultura agrícola i urbana, i la seva religió va ser la base de l'hinduisme. En canvi, els aris eren un poble de pastors nòmades, hàbils guerrers però menys cultes que els pobles sotmesos. Tot i així els van imposar la seva cultura i la seva religió, els cultes vèdics, anomenats així pel nom dels seus textos sagrats, els Vedas.
ndia es troba al sud d'Àsia, banyada per l'oceà Índic. Els seus límits són el mar d'Oman, el golf de Bengala i la serralada de l'Himàlaia. La religió dels habitants de l'Índia era l'índica. Però al voltant de l'any 1500 aC es va produir l'arribada a la vall de l'Indus d'uns pobles indoeuropeus, que s'anomenaven a si mateixos aris (Arya, els nobles) i es van imposar als habitants de la zona. La religió dels invasors era la vèdica (veda en sànscrit vol dir saber). Encara que en un primer moment es va imposar aquesta religió, amb el pas dels segles es va anar barrejant entre al religió vèdica i la religió índica. Aquesta barreja va concloure cap al 500 aC donant lloc a l'hinduisme. Així, l'origen de l'hinduisme està en un llarg desenvolupament popular, ja que no va ser fundada per una sola persona. Els habitants de la civilització índica van desenvolupar una cultura agrícola i urbana, i la seva religió va ser la base de l'hinduisme. En canvi, els aris eren un poble de pastors nòmades, hàbils guerrers però menys cultes que els pobles sotmesos. Tot i així els van imposar la seva cultura i la seva religió, els cultes vèdics, anomenats així pel nom dels seus textos sagrats, els Vedas.
La majoria dels déus Vèdic estaven relacionats amb les forces de la natura: Agni, el foc; Indra, la tempesta; Dyaus Piter, el cel; Varuna, les aigües, la llei i l'ordre ... En el seu panteó gairebé no hi havia deesses. Els aris eren un poble patriarcal, i la seva religió reflecteix l'escassa importància que en la seva societat tenien les dones. Els aris creien que les persones podien "negociar" tractes amb els déus. A causa d'això, els oferien sacrificis valuosos per obtenir alguna cosa a canvi: bona salut, molts fills, llarga vida, riqueses, victòries militars.. El ritual més important era el sacrifici d'ofrenes als déus. Durant aquest sacrifici, els sacerdots es reunien al costat del foc i les llançava les ofrenes. El foc les acceptava i, per mitjà del fum, les elevava fins als déus. Els sacerdots van desenvolupar uns rituals molt complicats, que només entenien i podien celebrar ells, per així controlar el poder del sacrifici. Això els permetia influir en l'Esperit Absolut, el Tot Universal, un déu impersonal que ho governa tot, el Brahma. Per això eren anomenats bramans, que significa "relacionats amb Brahma". De la fusió dels cultes Vèdic i tradicionals de la cultura índica va néixer l'hinduisme. Els déus Vèdic van ser substituïts per déus més populars com Shiva, Visnú, Rama o Krishna. El panteó va acollir una altra vegada a deesses com Devi, Parvati, Durga o Kali.
EL SÍMBOL OM
L'hinduisme, que es remunta almenys al 2000 aC, és una de les religions vives més antigues del món. Es va originar principalment en l'Índia i Nepal. Els hindús no anomenen hinduisme a la seva religió, sinó Sanatama Dharma, que significa "ensenyament eterna" o "llei eterna".
En el món existeixen 750 milions d'hindús. Entre ells hi ha una gran diversitat de creences, però estan totes dedicades a la idea que la nostra vida a la terra forma part d'un etern cicle de naixements, morts i reencarnacions. Portant una vida pacífica, estudiant els antics textos de l'hinduisme, resant i meditant, els hindús intenten trobar la unitat amb el Brahma. La pregunta central de l'hinduisme és: "Com puc alliberar-me de l'eterna reencarnació?"
EL SÍMBOL OM
 |
| Símbol AUM |
En el món existeixen 750 milions d'hindús. Entre ells hi ha una gran diversitat de creences, però estan totes dedicades a la idea que la nostra vida a la terra forma part d'un etern cicle de naixements, morts i reencarnacions. Portant una vida pacífica, estudiant els antics textos de l'hinduisme, resant i meditant, els hindús intenten trobar la unitat amb el Brahma. La pregunta central de l'hinduisme és: "Com puc alliberar-me de l'eterna reencarnació?"
OM MANI PADME HUM
Els déus hindús
Brahman significa la esperit universal i déu suprem que existeix més enllà del món canviant de les aparences.L'hinduisme no ha estat fundat per cap personatge històric guiat per la inspiració divina. Va néixer i es va desenvolupar a partir de cultes i creences populars que es trobaven, en part, en antics textos hindús: els Veda.
L'hinduisme és tant un estil de vida com una relació entre l'ésser humà i la divinitat.
Es diu que l'hinduisme té més de 300.00 divinitats diferents, però totes són manifestacions de l'ésser únic, esperit universal i déu suprem principi de totes les coses: el brahman. Atès que és una religió que venera tot et que ens envolta rius, arbres, muntanyes i animals, ha de produir, com és natural, moltes imatges de la divinitat. De fet, totes aquestes divinitats només són els rostres d'una única realitat fonamental que els hindús anomenen Brahman (l'ànima universal), que és absoluta, eterna i sense límits, i d'on neixen totes les coses. Els diferents déus i deesses només són imatges d'aquesta realitat invisible, i venerar-los és un mitjà per accedir a aquesta ànima universal.
Segons la llegenda, un home molt savi primer va demanar al seu fill que llancés sal a l'aigua i després que la tornés a treure. Per descomptat, la sal es va dissoldre i el noi no la va poder apartar. Aleshores, el seu pare li va explicar que la presència de Brahma en el món és com la sal a l'aigua: és invisible, però està a tot arreu.
L'hinduisme ensenya que tot ésser viu té una ànima anomenada atman Alguns hindús creuen que l'atman o ànima individual és part del Brahma (ànima universal). Altres hindús creuen que l'atman i el Brahma són dues coses ben diferents.
Els milers de déus de l'hinduisme tenen les seves pròpies característiques. Els hindús trien als déus que prefereixen adorar i en general creuen que totes les deïtats són aspectes diferents de la mateixa realitat suprema i immutable i que són camins per arribar al Brahman.LA TRINITAT HINDÚ. TRIMURTI.
Tres d'aquetes divinitats tenen un paper fonamental: Brahma, Vishnú i Shiva relacionats amb la creació, conservació i destrucció del món. En l'hinduisme es considera que el cicle de la creació, la destrucció i la renovació és continu: no té ni principi ni fi. .Les tres deïtats formen la trinitat de l'hinduisme o Trimurti, que significa tres formes.
Brahma és el déu creador que funda de nou l'univers cada cicle del món. En l'actualitat no és adorat de forma independent. Se li representa amb quatre caps simbolitzant que veu en totes les direccions.
Vishnú, el déu que conserva i protegeix l'univers. Se li representa amb color blau i quatre braços que simbolitza que pot arribar als quatre racons del món. Visnú ha vingut al món dels homes amb diferents formes físiques.
Shiva, destructor o alliberador. Marca el ritme de la destrucció i la creació, l'inici i la fi de les coses. Personifica els cicles de naixement, vida, mort i renaixement. Sol representar-se amb una figura impressionant de quatre braços, una lluna al cap i una serp enroscada al coll. La mà dreta sol sostenir un tambor amb el que acompanya el ritme de la seva dansa de l'alliberament i la recreació. Shiva té un tercer ull al front que simbolitza moltes coses.
Rama i Krishna. Rama i la seva esposa, Sita, representen la parella ideal. Se'ls respecta per la seva puresa de caràcter, el seu amor mutu i els seus elevats valors morals. Una història conta que Sita va ser segrestada per Ravano, el rei dimoni de Sri Lanka, però Rama va derrotar Ravano amb l'ajuda de Hanuman, el déu mico, i va rescatar Sita. Per a molts hindús, aquesta victòria representa el triomf del bé sobre el mal. Aquesta història es relata en el Ramayana.
Adorat com
déu, Krishna és la reencarnació més popular de Vishnú. És famós per haver matat al rei dimoni Kansas. Sol representar-se amb pell blau i tocant la flauta. El Mahabarata relata les accions de Krishna. El fundador del budisme, Buda, és considerat la novena reencarnació de Vishnú. Baixar a la terra per acabar amb els sacrificis d'animals. L'última transformació de Vishnú és Kalki i encara no ha aparegut. Se li espera com un guerrer en un cavall blanc que destruirà el mal. ACTIVITAT LLOCS SAGRATS A L'ÍNDIA
Situar geogràficament les ciutats santes i rius sagrats en aquest mapa de l'Índia
QUÈ CAL FER?
- Consulta en aquest blog, l'apartat: els llocs sagrats i completa el mapa amb els rius i les ciutats sagrades de l'Hinduisme.
- Escriu al mapa els noms dels països que fan frontera amb l'Índia.
- Situa la serralada de l'Himàlaia. (Dibuixa-la de manera que ocupi tot el seu traçat).
- Ara respon:
- Per què aquests llocs són sagrats i tan importants per als hinduistes i l'Hinduisme?
- De totes les ciutats i rius que has situat, quins són els dos llocs més rellevants per a l'Hinduisme? Per què?
- Cerca per què les vaques són animals sagrats:
LLIURAMENT:
Cal que entreguis AVUI MATEIX aquest exercici a la carpeta CULTURA que tens al drive i que CAL QUE LA COMPARTEIXIS AMB LA PROFESSORA.
Llocs sagrats
Ciutats i rius
Per a
l'hinduisme la purificació ritual amb aigua té una importància cabdal. Per
aquest motiu, la majoria de llocs, ciutats i espais sagrats estan al costat dels rius:
- Hardwar a la riba del riu Ganges,
la mare.
- Allahabad, també coneguda com a Prayag, és a la confluència entre el riu Ganges, el riu Yamuna.
- Agra, ciutat on hi ha el Taj Mahal, és a la vora del riu Yamuna.
- La ciutat de Nashik és el riu Godavari,
- Ujjain, es troba a la riba del riu Kshipra.
- i Benarès (Varanasi) , ciutat santa per excel·lència, és travessada pel riu Ganges.
- Allahabad, també coneguda com a Prayag, és a la confluència entre el riu Ganges, el riu Yamuna.
- Agra, ciutat on hi ha el Taj Mahal, és a la vora del riu Yamuna.
- La ciutat de Nashik és el riu Godavari,
- Ujjain, es troba a la riba del riu Kshipra.
- i Benarès (Varanasi) , ciutat santa per excel·lència, és travessada pel riu Ganges.
La població
hindú creu que morir a Benarès i ser incinerat al riu Ganges i que les
cendres siguin llençades al riu, assegura l’alliberament (trencament) del cicle
de reencarnacions o moksa i poder unir-se a Brahman (la força creadora
universal, l’ànima del món) que és l’objectiu final de qualsevol hindú.
 |
| El Ganges a Benarès |
Edificis
El culte hinduista es pot fer a casa o en un temple.
A les cases és habitual dedicar un espai o altar a la divinitat. Es sol fer una pregària a la divinitat un cop per setmana i en família. La puja o culte a la divinitat normalment es fa a la cuina per què és el lloc més pur de la casa. El cap de família es renta les mans per rentar la imatge del déu i oferir-li espècies en pols, arròs, aigua, flors, menjar, encens i llum. Es beneeix el menjar al davant de la divinitat cantant versos sagrats o mantres.
 |
| Esquema d'un altar de culte hinduista en una casa |
En els temples hi ha imatges que representen diferents cares o manifestacions de Brahma. Són imatges que han estat consagrades i els hinduistes hi porten ofrenes de fruites i flors, hi cremen encens o hi ballen danses en honor seu. Els temples hinduistes estan molt ornamentats. La construcció del temple a l'Índia va començar fa gairebé 2000 anys , i va marcar la transició de l'hinduisme de la religió vèdica. L'arquitectura dels temples hindús ha evolucionat des de llavors el que en resulta una gran varietat d'estils. Durant el culte , els hindús caminen al
voltant del santuari en el sentit de les agulles del rellotge. Es creu que a
través del darshana o contacte visual amb el murti , la persona
es comunica amb el déu i pot fer-li peticions o rebre revelacions espirituals.
Els fidels pot portar ofrenes, com
fruita i flors. Tots els temples tenen un sacerdot braman, que col·loca
les ofrenes davant el déu perquè siguin beneïdes . Més tard es tornen als seus
amos perquè així els transmetin la benedicció.
A la part més profunda del temple, hi sol haver un altar o santuari amb l'estàtua d'una deïtat. Aquesta imatge sagrada es diu murti .En general, es dediquen a una deïtat hindú primària i compten amb un murti de la deïtat. Tot i que no és obligatori per a un hindú de visitar un temple hindú regularment , juguen un paper vital en la societat i la cultura hindú.
La "Sanatana Dharma"
Aquesta és la bandera de l'Índia. Al centre de la franja blanca hi ha una roda de color blau marí que indica la Dharma Chakra, la llei universal i natural que tots hem de seguir.
L'hinduisme és una manera de comportar-se, una actitud davant la vida i el món. L'hinduisme no té un fundador, ni un conjunt de principis establerts, i els seus creients tenen idees molt diverses sobre la divinitat. Tanmateix, hi ha una sèrie de característiques que permeten diferenciar d'altres religions.
ESSÈNCIA DE l' Hinduisme. Creuen en un déu o realitat absoluta del qual emanen tots els altres. L'hinduisme parteix de l'existència d'una força creadora a qui anomenen Brahman, l'ànima del món. Ànima única, però alhora diversa, perquè es manifesta en cada una de les ànimes individuals dels éssers vius (atman). El destí de cada atman (ànima individual)consisteix a arribar al gran tot (Brahman) per mitjà de diversos camins.
1. El camí de la devoció: adorar un déu amb fervor i celebrar piadosament les seves festes i ritus. És el camí de la bondat i l'adoració al déu personal.
2. El camí dels actes (karma): seguir fidelment el dharma i complir amb els deures de la pròpia casta.
3. El camí del coneixement: camí reservat als bramans i comporta descobrir mitjançant la meditació la veritable naturalesa de l'ànima i buscar-hi el Brahma, l'Esperit, el Tot Universal, per unir-se a ell. Sol ser una opció de renúncia als béns materials i els plaers.
L'hindú és aquell que reconeix quin és el seu deure en la vida, el seu dharma, i accepta la responsabilitat de les seves accions, el seu karma, els actes i les seves conseqüències en les reecarnaciones futures. El karma és el conjunt d'actes, tant bons com dolents, que tenen conseqüències en la forma de reencarnar.
Definim dharma com el deure ètic i religiós que cadascú té assignat segons la seva determinada situació de naixement.
LES REENCARNACIONS
Segons l'hinduisme, cada persona viu moltes vides al llarg de la seva existència. Aquest cicle etern de reencarnacions s'anomena samsara. Quan un mor, la seva ànima torna a néixer, reencarnar, en un altre cos. El que li passa a cada vida és el resultat de vides anteriors. És a dir, un es reencarna en un cos bo si en la seva vida anterior s'ha comportat segons el seu deure en la vida o dharma. Si són bones, es reencarna en un estil de vida superior. El que un fa bé, el converteix en un home bo, i el que fa mal, esdevé dolent. Així, hom es pot reencarnar en una persona de casta superior si ha estat bo, i si ha estat dolent en una altra d'inferior o fins i tot en un animal. L'objectiu final de les pràctiques de la religió hindú és el perfeccionar fins poder sortir del cicle de reencarnacions, aquesta alliberament s'anomena moksa. Totes les pràctiques i devocions pròpies de l'hinduisme tenen com a finalitat que el fidel es lliuri del continu cicle de reencarnacions i retrobi l'alliberament. A causa de la creença en la reencarnació, molts hindús són vegetarians ja que creuen que tots els éssers vivents formen part del mateix esperit. Per això consideren que tant animals com a persones han de ser tractats amb respecte i reverència.
ACTIVITAT
Respon en forma de narració:
Hi ha persones que, en l'última fase de la seva vida, pelegrinen a la ciutat de Benarés perquè es diu que qui mor allà s'allibera del cicle de reencarnacions. Què creuen els hindús sobre la mort? Per respondre aquesta pregunta fes servir els conceptes següents: reencarnació, atman, karma, castes, moksa, Brahman i samsara.
Les castes
Les castes
Tradicionalment, la societat hindú ha estat dividida a 5 castes o grups socials:
Els quatre primers grups són els anomenats Varna:
1.. els Brahmans (sacerdots i mestres);
2.. els Kastriyas (guerrers i reis);
3.. els Vaisyas (comerciants);
4.. els Sudras (treballadors, camperols i obrers) .
5. Fora de les castes hi ha els pàries (dalits) que són els intocables, una classe tan baixa que es considera fora dels Varna.
Els dàlits o intocables són els ciutadans que fan les feines més baixos, com servir a les castes més altes, gairebé sense paga i sense possibilitats de sortir d'aquest pou.
Els hindús consideren que els dalits són tan baixos com l'excrement, una cosa fora del cos de Brahma. "Per la nostra descendència, els dalits no podem ni tan sols prendre aigua del mateix raig que les altres castes, estem exclosos dels serveis bàsics, com salut , educació i llocs de treball ". Els pàries són uns 130 milions.
Les normes hindús són molt estrictes respecte a les castes: es pertany a elles per naixement, i no és possible ascendir. A més, només és possible el matrimoni entre membres d'una mateixa casta. Encara que el sistema de castes està prohibit a l'Índia des de 1947, a la pràctica segueix practicant en molts llocs per què costa molt trencar una tradició de 4.000 anys.
El problema de les castes a l'Índia
La dona a l´Índia
Algunes xifres
Tothom pertany per naixement a una casta i encara que les diferències entre elles no són tan rígides com en altres temps, encara són importants per definir el lloc de cada persona en la societat.
La dona a l´Índia
Algunes xifres
La mujer en la India
Subscriure's a:
Missatges (Atom)